La segona taula de debat del #WomanLiderTic 2024 es va centrar en un dels temes més candents en l’àmbit tecnològic i legislatiu: la nova regulació de la Intel·ligència Artificial (IA) a Europa. La taula va ser moderada per Irene Unceta, directora acadèmica de Bachelor in Artificial Intelligence of Business en ESADE Business School, qui va introduir el tema destacant el pas històric que suposa la recentment entrada en vigor normativa europea.
Paula Álvarez, associada principal en propietat intel·lectual, industrial i tecnologia en Cuatrecasas, va explicar que la principal finalitat del reglament europeu és protegir els drets fonamentals de les ciutadanes, sense frenar la innovació. A diferència d’altres regions com els Estats Units o la Xina, on la regulació està centrada en interessos més estratègics o de control, Europa ha decidit prioritzar la protecció de les persones, establint un marc normatiu que pretén ser flexible davant els ràpids avanços de la tecnologia. No obstant això, Paula també va subratllar que el reglament, en la seva versió actual, ha deixat moltes preguntes sense respondre i dependrà de la seva implementació i adaptació futura.
En aquest sentit, Raquel Serrano, professora de dret del treball a la Universitat de Barcelona, va destacar que un dels majors reptes de la nova regulació és la implementació pràctica del reglament dins del context empresarial, particularment en les relacions laborals. Encara que el reglament estableix un marc general, encara falta especificitat quant a les auditories periòdiques i la participació de les treballadores en els processos de supervisió dels sistemes de IA. La falta d’un control col·lectiu en les decisions automatitzades que afecten els drets fonamentals és un dels punts que encara queda per desenvolupar.
En aquest sentit, Paula Álvarez va afegir que, encara que hi ha un període de transició de dos anys abans que les obligacions siguin completament efectives, moltes empreses encara no són plenament conscients de la magnitud dels canvis necessaris. Aquesta falta de consciència es deu, en gran part, a la falta de comprensió sobre l’impacte real de la IA i les seves implicacions en els drets fonamentals de les empleades.
Anna Via, que treballa com Machine Learning Product Manager en Adevinta, va abordar un altre aspecte crucial del reglament: l’alfabetització digital. Segons la nova regulació, s’exigirà a les empreses implementar programes de formació en IA per al seu personal. Encara que això entra en vigor en 2025, Anna va ressaltar que les empreses han de començar a preparar als seus equips per a abordar no sols els desafiaments tècnics, sinó també les qüestions ètiques relacionades amb l’ús de la IA. Això és especialment important per a les empreses que encara no han adoptat mesures proactives i han d’adaptar-se ràpidament.
Una de les reflexions més rellevants plantejades per les ponentes va ser sobre la responsabilitat en el desenvolupament i ús de la IA. Es va destacar la importància dels equips interdisciplinaris, on no sols les tècniques sinó també les advocades, expertes en drets humans i altres professionals treballin juntes per a assegurar-se que la IA no infringeixi els drets fonamentals.
Al tancament de la taula, les ponents van coincidir que el reglament europeu, si bé encara no completament implementat, obre una oportunitat única perquè Europa es converteixi en un líder mundial en la regulació ètica de la IA. Tanmateix, perquè això es materialitzi, serà crucial que les empreses assumeixin les seves responsabilitats i que existeixi una col·laboració activa entre els diferents sectors: tècnic, legal i social.
Aquí pots veure les imatges i el vídeo de la segona taula rodona de les jornades:
