En la seva onzena edició, les Jornades Internacionals de Dones Liderant les TIC han debatut sobre intel·ligència artificial, drets digitals, ciberseguretat i salut amb perspectiva de gènere.
L’XI edició de WomanLiderTIC, celebrada el 7 de novembre al Movistar Centre de Barcelona, ha consolidat l’esdeveniment com un espai de referència per al talent i el pensament de les dones en el sector digital. Organitzada per Dones en Xarxa, la jornada va reunir professionals, investigadores i directives del món tecnològic per compartir experiències, projectes i reptes d’un sector en transformació.
L’acte va començar amb la benvinguda de Gemma Oliver, Digital Innovation Manager de Telefónica Catalunya, que va destacar “la importància de promoure activitats que donin visibilitat a les dones en el sector tecnològic” i va recordar que “les dones matriculades en carreres STEM encara son massa poques”.
La consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, va posar en valor WomanLiderTIC com “un espai de referència en un sector encara fortament masculinitzat”. Va remarcar que “som el 50% de la població i hem de tenir dret a ocupar el 50% de tots els àmbits”.
“L’espai digital condiciona les nostres vides, i nosaltres hi volem ser representades”, va afirmar Lourdes Muñoz, presidenta de Dones en Xarxa, en la seva intervenció inaugural.
Des de la seva creació fa onze anys, WomanLiderTIC s’ha convertit en un aparador del lideratge i la innovació de les dones, impulsant la presència de les dones en la presa de decisions i inspirant vocacions tecnològiques entre les noves generacions.
Intel·ligència artificial i drets de les dones
Les dues primeres taules de debat van centrar-se en l’impacte de la intel·ligència artificial (IA) i les tecnologies de dades sobre els drets de les dones. Silvana Vanesa Aciar, investigadora de l’Institut Universitari d’Estudis de les Dones, va alertar que “els algoritmes hereten biaixos de gènere dels seus creadors” i que “la solució passa per equips multidisciplinaris que incorporin la perspectiva de gènere des del principi” en la taula moderada per Bárbara Yuste,
En la mateixa línia, Rosa M. Gil, professora de la Universitat de Lleida, va remarcar que “cal transparència i rendició de comptes en el desenvolupament tecnològic” i va recordar que la IA “pot ser tan útil com perillosa si no es construeix amb consciència”.
A la segona taula, titulada “Com impacta la IA en els drets de les dones”, Lourdes Muñoz i la periodista Montserrat Boix van coincidir en la necessitat de situar les dones al centre del reentrenament i la supervisió de la IA. Muñoz va anunciar que preparen un llibre juntes per “visibilitzar les dones que estan construint tecnologia amb metodologies inclusives”, mentre Boix va afegir que cal “un esforç per conèixer les fonts de les dades i fer visibles les dones que treballen en tecnologia”.
“Les dones hem de tenir un paper actiu en el reentrenament de la IA”, va concloure Muñoz, plantejant un repte que connecta tecnologia, ètica i igualtat.
Ciberseguretat i talent divers
El debat sobre ciberseguretat, moderat per Carolina Rueda, va posar de manifest la diversitat de perfils que avui defineixen aquest camp. Laura Caballero, especialista en gestió d’incidents, va remarcar que “la clau és saber traduir les necessitats del negoci al llenguatge tècnic i viceversa”. També va subratllar la importància del pensament crític: “Sense capacitat de decidir què sí i què no, no es poden prendre decisions coherents”.
Neus Boix, experta en resposta a incidents, va descriure un dia a dia intens: “Quan hi ha una crisi de seguretat, cal calma, coordinació i comunicació entre equips”, va dir, destacant la dimensió humana d’un sector sovint vist com purament tècnic.
Per la seva banda, Laia Pagès, del departament de recerca en ciberseguretat de Volkswagen, va oferir una mirada de futur: “El nostre repte és protegir la connectivitat dels automòbils del demà. Quan tot estigui connectat —des dels cotxes fins als semàfors— necessitarem tecnologies molt segures”.
Les tres ponents van coincidir que la ciberseguretat no és només cosa d’enginyeres: també requereix comunicadores, analistes, gestores i professionals de perfils diversos per fer front als reptes globals.
Salut digital i transformació tecnològica
La digitalització del sector sanitari va protagonitzar la quarta taula, moderada per Vinyet Bravo. Marta Aymerich, directora de l’eHealth Centre (UOC), va afirmar que “la salut digital pot arribar on no s’hi podria arribar d’una altra manera” i que és una eina clau per garantir l’accés equitatiu a l’atenció mèdica. No obstant això, va advertir sobre els biaixos presents en diagnòstics automatitzats “heretats de dècades de medicina feta pensant en l’home com a patró”.
Des del Barcelona Supercomputing Center, María José Rementería va reforçar aquesta idea, assenyalant que “la IA pot ajudar metges i infermeres a treballar millor i amb més comoditat, però cal assegurar que les dades representin la diversitat real de la societat”. Va recordar que “històricament, la medicina occidental s’ha basat en l’home blanc adult” i que la digitalització és una oportunitat per corregir aquesta desigualtat estructural.
“El futur de la salut és digital, i això pot espantar, però també és una gran oportunitat si ho fem amb preparació i ètica”, va concloure Aymerich.
El futur digital i el paper de les dones
La conferència de cloenda, “Tendències digitals i impacte en la societat”, va anar a càrrec de Montse Guardia, presidenta del Consell Social de la UPC. Amb més de vint anys d’experiència en innovació tecnològica, Guardia va oferir una visió prospectiva: “No podem continuar parlant només de desenvolupament web. En cinc anys viurem sense pantalles”. Va explicar que “la bona tecnologia és la que no es nota” i que el futur passa per “una convergència invisible entre el programari i el maquinari”.
Guardia va insistir que aquesta revolució tecnològica ha d’incloure les dones des del seu disseny: “No podem estudiar el món de la tecnologia si no l’estudiem nosaltres mateixes. Necessitem més dones enginyeres per construir el futur digital des de totes les perspectives”.
Startup, xarxa i futur
El Women Startup Challenge, coordinat per Serena Pérez (Oracle), va tancar la jornada donant veu a emprenedores que transformen idees en projectes tecnològics d’impacte social. Les propostes de Fetalife, Bevalk, LipodemaWithElise, Tellkes, Vogaĝi, We Are Psycho, NIDDO, SOS CAP i Kala Health van demostrar que les dones estan innovant en àmbits que van de la salut fins a la ciberseguretat. La startup premiada en primer lloc va ser Fetalife que desenvolupa una incubadora líquida per a nadons prematurs extrems, (entre 23 i 28 setmanes de gestació). És una spinoff de l’Hospital Sant Joan de Déu, el Clínic i la UB.
Abans del comiat, Lourdes Muñoz i Anna M. Sánchez van llegir la revisió del Decàleg 2025, una declaració d’intencions que recull els valors fundacionals de WomanLiderTIC: ètica, inclusió, transparència i lideratge compartit.
L’acte va culminar amb l’espai de networking Cóctels & Net, que un any més va servir per connectar dones del sector digital i consolidar aliances entre projectes, empreses i institucions.
Un espai consolidat per al talent digital de les dones
Amb onze edicions, WomanLiderTIC s’ha consolidat com la trobada que dona visibilitat i veu a les dones que fan tecnologia, pensen la innovació i projecten un futur més just. En paraules de Lourdes Muñoz, “no es tracta només de parlar de dones a la tecnologia, sinó de dones que construeixen tecnologia amb valors”.
La jornada del 2025 ha tornat a demostrar que quan les dones participen en el disseny del món digital, la tecnologia avança en equitat, transparència i humanitat.
Agraïments
WomanLiderTIC 2025 ha estat possible gràcies a l’organització de Dones en Xarxa, al suport institucional de l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona Activa i la Generalitat de Catalunya, Departament d’Igualtat i Feminisme, i a la col·laboració de Movistar, Smart City Expo World Congress i Oracle, que han fet possible aquesta edició.
